– Per què va començar a recollir taps de plàstic?
– Vaig veure una acció similar per la televisió. Recollir taps de plàstic no costa res i vaig decidir fer-ho. En comptes de llençar-los, si es poden guardar… això pot ser beneficiós fins i tot per ajudar uns infants amb diverses malalties rares. Ja fa cinc anys que vaig començar i sempre ho he fet a la Llagosta. En un principi vaig ajudar a altres dos nens, Nacho i Martín, i, des de ja fa uns anys, recullo taps per a Pol i Xènia.

– Com els va conèixer?
– A Pol el vaig conèixer fa uns tres anys mitjançant la seva mare, Belén, que va venir a la Llagosta per fer una activitat de zumba; i per Facebook, vaig veure l’any passat el cas de Xènia. En tots dos casos vaig decidir col·laborar activament.

– Com és l’evolució de Pol?
– En Pol pateix la Síndrome de Sanfilippo. Ara té 14 anys i li van diagnosticar amb 7. Aquesta malaltia ocasiona una degeneració del sistema nerviós central i deterio­ra habilitats socials. Li han fet proves a l’Hospital de la Vall d’Hebron i estem a l’espera que s’aconsegueixi millorar en investigació. Es pot consultar més informació a http://sanfilippobarcelona.blogspot.com.es.

– I Xènia?
– Xènia és més petita. Té ara 4 anys i va ser diagnosticada amb Enterovirus als 2 anys. Des d’aleshores, és tetraplègica. La nena és un angelet i sempre somriu, tot i les dificultats. Té una pàgina web on explica el seu cas, http://www.helpxenia.org. En tots dos casos, els conec als dos infants.

– Quins punts hi ha de recollida de taps a la Llagosta?
– A la Llagosta, principalment, al Mercat Municipal; també a Golosinas Alba; al supermercat Caprabo; a Tejanos 85, al Racó Dolç i a l’AMPA de Les Planes. També tinc dos punts fora de la Llagosta, a Montcada i Reixac al Bar la Moreneta i estic intentant posar un punt al Mercat Municipal de Santa Perpètua de Mogoda.

– La gent és conscient de la vessant solidària de la recollida de taps?
– Hi ha gent que sí que està conscienciada del benefici que hi ha amb la recol·lecció de taps; però hi ha altres que encara no ho entenen. És a dir, hi ha persones que em donen capses o bosses amb taps de plàstic i també deixalles. Llavors perdo molt de temps en fer jo mateixa la selecció, traient sobretot les deixalles que no són taps de plàstic. Només m’han de deixar el tap de plàstic.

– I com es transforma en diners?
– En tots dos casos, són les seves respectives famílies que s’encarreguen de recollir les bosses de plàstic que jo recullo entre els diferents punts. Però el que fan és portar aquestes bosses plenes de taps de plàstic a la deixalleria, i llavors reben uns diners que es queden per seguir amb la causa. Totes dues famílies estan molt agraïdes per la tasca que faig.

– Ara recull més taps que quan va començar?
– Sí, ara puc recollir molts més taps de plàstic perquè tinc més punts de recollida. Al principi ho feia al meu domicili, tot i que vaig comptar amb el suport d’alguns establiments. Ara té més visibilitat, amb més punts de recollida.

– I com guarda els taps?
– Hi ha una parada del Mercat Municipal on els guardo i endreço, sobretot. Sempre estic per allà endreçant taps. I entrego les bosses plenes de taps una vegada al mes. Per exemple, recullo al mes entre vuit i nou bosses industrials de 100 litres i una trentena de garrafes grans de plàstic.

– Com fa la difusió?
– Faig cartells i els penjo al carrer. A vegades, me’ls trenquen… i sobretot, per Facebook. Penjo molta informació al grup de la Llagosta.

– Li ajuda algú?
– No, només ho faig jo. A més, jo no guanyo res, no tinc cap benefici. Tot i que m’he trobat que hi ha gent que diu que guanyo diners. De cap manera. De fet, em gasto diners per poder comprar les bosses de plàstic industrials. Jo no tinc fills, però, si tingués un fill amb una malaltia, m’agradaria que també m’ajudessin. A tothom li demano aquest ajut, només que em donin taps de plàstic. A vegades se’m queden mirant i potser em diran que sóc la boja dels taps, però m’és igual perquè estic ajudant. Hi ha una noia, Nieves, que m’ajudarà.