Amb 48 anys, David Pedrola és la tercera generació que regenta la Ferreteria Pedrola de la Llagosta, situada des dels seus inicis, ara fa 60 anys, a la plaça de Cirera Voltà. És un negoci familiar que ha subsistit a tot tipus de vicissituds i ha aconseguit adaptar-se als nous temps.

Com s’arriben als 60 anys del negoci?
Doncs amb constància i amb la força invertida per tres generacions. El negoci el va començar el meu avi, Antoni Pedrola, l’avi Ton. Després va continuar el meu pare, Lluís Pedrola, que hi va estar durant molts anys. El meu pare i la meva mare han sigut la base i la columna de tot això. I al final, hem arribat nosaltres, mig volent mig sense voler, i aquí estem.

60 anys al mateix lloc?
Al mateix lloc, tot igual. Això sí amb els canvis de la tecnologia que ens ha permès facilitar la feina.

El negoci ja va començar com a ferreteria?
Sí, sempre ha estat una ferreteria. L’avi era fuster, però va obrir una ferreteria, em sembla que era la primera que hi havia a la Llagosta. Li va anar bastant bé, tenia força feina. Després, el meu pare va estar molts anys, tenia la seva forma de ser i va trontollar una mica. Però venia molta gent, que hi trobaven moltes coses, no sortien del poble. Aquí ho trobaven. Si no ho teníem, ho demanàvem i els ho portàvem.

Ara és diferent.
Ara és al revés, la gent va a buscar a fora el que té aquí. Encara hi ha gent de la nostra edat o més vells que els agrada venir a la ferreteria, però la joventut ja va a internet o centres comercials. Per a mi, anar a la ferreteria o a la farmàcia o a altres negocis on demanes, t’aconsellen i t’expliquen les coses, és a on vull anar.

I com us heu adaptat als temps?
Ara estem a una central de compres. Formar part de la cadena ens ajuda molt en el sentit que podem oferir molts productes de molts proveïdors que si vas com a ferreter individual no et servirien. També amb la informàtica, abans els meus pares i l’avi ho havien de fer tot a mà, la facturació, etiquetar,… Era molt de temps que havies de dedicar a la botiga.

I per a tu, què suposa ser la tercera generació de la Ferreteria Pedrola?
A mi, personalment m’omple. Potser estaria millor amb un horari fix, els caps de setmana lliures,…, però estic molt a gust. A més, estar aquí també em permet estar al costat dels meus pares. Veure la meva mare per aquí, ella ens veu treballar i li agrada, és feliç, i jo encantat.

El moment de la jubilació del teu pare va ser el més crític per al negoci?
Abans va ser el moment més crític. Ell tenia ja una sèrie d’articles que ja no sortien i s’havia de traspassar. Com que el traspàs no sortia, va ser el moment d’entrar nosaltres. Ja que no es podia treure rendiment, ens ho vam quedar. Entre la parella que tenia abans i el meu germà ho vam provar. Finalment, per incompatibilitats amb la feina, el meu germà no va poder continuar. Jo vaig deixar la meva feina, vam contractar la Mari, i anem fent.

A què et dediques a banda del negoci?
M’agrada molt l’esport i la muntanya i anar amb els amics. Però es necessita molt de temps, si vols sortir, i el negoci no et permet això.

També ho combines amb el Jutjat de pau.
Sí. Ja fa setze anys que sóc Jutge de pau. Es pot compaginar. Els divendres faig els casaments i, una tarda a la setmana, passo a signar tots els temes del registre civil. És una tasca força agradable.

T’agradaria que continués la saga familiar?
Sí. M’agradaria, però no crec que sigui viable per als meus fills, perquè volen fer altres coses. No veig que sigui viable que això continuï molts anys. No veig cap expectativa bona ni per al meu negoci ni per als que estan per aquí al costat. Tal com està la societat, amb l’impuls de comprar per internet o a les grans superfícies, afecta al comerç local. Vas per la Llagosta i queden quatre botigues.

Penseu celebrar el 60è aniversari d’alguna manera?
Sí. Volem fer ofertes i promocions de cara el client. Muntarem alguna cosa per fer que passin a visitar-nos, encara que sigui només a saludar. La meva mare estarà encantada de parlar amb la gent.

Continua baixant cada dia la mare?
Sí, sí. Jo crec que la ferreteria és la seva vida.